Passa al contingut principal

Seguim cel·lebrant Halloween en agost… i a Noruega

 Normalment Halloween (la nostra Castanyada) se cel·lebra el 31 d’octubre… doncs nosaltres ens vam atrevir a fer la nostra especial cel·lebració a finals d’agost.







Tal i com us vaig anunciar en el post anterior, ens anàvem a Noruega convidats pel festival Brynerocken. Allà només arribar a l’aeroport de Stavanger ens va venir a buscar un RockTaxi que ens va dur des de l’aeroport fins a l’hotel de Bryne. Vam deixar els trastos i en cinc minuts caminant ja estàvem a la sala de concerts. L’equip que havíem demanat no era el que esperàvem però el companyerisme amb altres grups va fer que ens deixessin instruments per cumplir amb el nostre deure, tot i algun petit contratemps.


Una hora i vint minuts dels millors èxits de Helloween amb total satisfacció per part de l’audiència que va saber reconéixer a la nostra cantant Elisa dels altres grups on ha participat.


L’organització ens va tractar com autèntiquest estrelles i allà hem pogut forjat noves amistats sempre unides per allò que ens apassiona: el Heavy Metal. La sensació d’estar en una festa que no té final.



Va ser un cap de setmana a Noruega carregat d’emocions i que ens va unir molt més com a músics i com a amics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Samick Artist Series FV450... la Flying de tunning

 Benvolguts lectors: Fa uns mesos us parlava de la meva història d'amor amb la Samick Artist Series -sí, la Flying V de la Samick- i quin era el projecte que tenia per ella. Doncs finalment em vaig liar i la vaig portar a tunnejar. La cosa va començar amb que havia de donar-li una mica més d'ús a una reliquia dels anys 80 i 90; Com? doncs canviant l'estètica i fent-la sonar millor perquè les pastilles de sèrie no m'acabaven de convèncer. Així que vaig esperar a poder tenir capital suficient per fer les modificacions perquè... no ho sabia però pintar una guitarra no és gens econòmic. A més estava el tema del canvi de les pastilles.  Li vaig demanar al meu amic Paul Redwood que em recomanés allà on ell havia pintat la seva Epiphone Annihilator, i allà m'hi vaig anar: Tanne Bass, al barri de Sants. Allà em vaig trobar un vell conegut del Musical Europa que em va acceptar el meu projecte. I després vendre un baix Suzuki que tenia per casa sense utilitzar i aportar els m...

Pedal efectes digital Behringer FX600

Bon dia a tothom qui llegeix aquest blog o s'hi troba per casualitat buscant coses de guitarristes en català. Avui deixo les meves aventures musicals bohèmies i us faré una petita review sobre un pedal que pot donar molt de joc com és el Behringer FX600. Va, ara direu "bah! Behringer... basurilla!"... a veure, Behringer ha posat a l'abast de tothom tecnologies que no es podem permetre totes les butxaques. Òbviament hi ha una diferència en qualitats i acabats, que més tard veurem, que justifiquen els preus que ofereix Behringer, però d'altra banda hi han molts professionals del so i la música que s'han decantat per un o un altre article Behringer al menys algun cop a la vida. El pedal pedal el vaig demanar pels Reis amb la intenció de poder aprofitar millor la saturació del Marshall. Vull dir, he estat fent servir els darrers anys pedaleres multiefectes (Behringer, Vox) amb les que em programava els efectes en cada preset i així disposava en un sol click de l...

Rock des de l’Infern… l’onada de calor

 Doncs benvolguts amics, seguidors, curiosos, i lectors accidentals… Dissabte passat vaig tenir l’honor de tocar en un moto club guapíssim (Sala House 73, Mollet del Vallès) en el que vaig assistir a la cerimònia de bateig i augment de categoria d’un dels membres del Moto Club. Va coincidir a més amb una festa d’aniversari, i no hi havia millor ocasió per a que les RockerXs fossin contractades per aquesta festa. Van omplir el local membres del club, membres d’altres clubs, seguidors de les RockerXs habituals, i noves amistats fetes gràcies a les nostres activitats musicals. Evidentment, a destacar que en plena onada de calor que afectava a tota la Península Ibèrica nosaltres vam tenir el valor de tocar en local tancat i a més amb l’aparell d’aire condicionat espatllat. Com diria el meu admirat Gurruchaga en la cançó El diablo dijo no: “¡En mi vida yo pasé tanto calor!” Molt content per altra banda pel tracte rebut per part de l’organització i la feina feta com a músic. Molt agraït ...