Passa al contingut principal

Festival Valkyrias al RagnaRock de Terrassa

 De la mà de l'Antonio, vell músic dels que encara resisteix dins de l'escena, ens va arribar l'oportunitat de participar en aquest concert. L'Antonio va formar part d'un dels grups Metal amb més trajectòria que hi ha hagut a Barcelona dins de l'underground. Ells eren els Ghetto; i és gràcies a aquest grup que tenia jo cert tracte amb ell.



Ja que ell milita en el grup 422, on tenen dos cantants: un noi i un noia; s'organitzava un concert de noies rockeres. El festival a més dels 422 incloia als Saltimbankya amb igualment veus masculina i femenina. I per tancar el cartell els calia una banda local de Terrassa amb noies a la formació. Aquí entra en joc RockerXs. Malauradament la nostra cantant no va poder participar per un fort refredat i vam comptar amb el suport del nostre suplent en César Serrano, sense desvirtuar la presència femenina a l'escenari ja que encara comptàvem amb l'Ana i la Vane amb els seus respectius instruments.

Així amb les RockerXs vam obrir el festival posant tot el públic en peu amb els clàssics del nostre repertori habitual que teníem preparats. I així vam deixar l'escenari calentó per l'entrada en escena Saltimbankya i el seu Symphonic Metal envoltat d'una escenografia de circ, vampirs i fantasia gòtica. Gran combinació de veus entre en Xavi i la Tània, una posada en escena genial i un treball instrumental excel·lent. Després va ser el torn de 422 amb l'Antonio a la guitarra, i a destacar -i molt- a la Montse a les veus, donant un  espectacle de hard rock vibrant i amb una bona tanda de versions clàssiques en les que van repassar a Whitesnake, Survivor, Queen o AC/DC. De la trajectòria individual dels membres del grup no en puc parlar més que de l'Antonio, però queda ben present la professionalitat del conjunt veient com vam acabar tots desfassant davant de l'escenari.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Samick Artist Series FV450... la Flying de tunning

 Benvolguts lectors: Fa uns mesos us parlava de la meva història d'amor amb la Samick Artist Series -sí, la Flying V de la Samick- i quin era el projecte que tenia per ella. Doncs finalment em vaig liar i la vaig portar a tunnejar. La cosa va començar amb que havia de donar-li una mica més d'ús a una reliquia dels anys 80 i 90; Com? doncs canviant l'estètica i fent-la sonar millor perquè les pastilles de sèrie no m'acabaven de convèncer. Així que vaig esperar a poder tenir capital suficient per fer les modificacions perquè... no ho sabia però pintar una guitarra no és gens econòmic. A més estava el tema del canvi de les pastilles.  Li vaig demanar al meu amic Paul Redwood que em recomanés allà on ell havia pintat la seva Epiphone Annihilator, i allà m'hi vaig anar: Tanne Bass, al barri de Sants. Allà em vaig trobar un vell conegut del Musical Europa que em va acceptar el meu projecte. I després vendre un baix Suzuki que tenia per casa sense utilitzar i aportar els m...

Pedal efectes digital Behringer FX600

Bon dia a tothom qui llegeix aquest blog o s'hi troba per casualitat buscant coses de guitarristes en català. Avui deixo les meves aventures musicals bohèmies i us faré una petita review sobre un pedal que pot donar molt de joc com és el Behringer FX600. Va, ara direu "bah! Behringer... basurilla!"... a veure, Behringer ha posat a l'abast de tothom tecnologies que no es podem permetre totes les butxaques. Òbviament hi ha una diferència en qualitats i acabats, que més tard veurem, que justifiquen els preus que ofereix Behringer, però d'altra banda hi han molts professionals del so i la música que s'han decantat per un o un altre article Behringer al menys algun cop a la vida. El pedal pedal el vaig demanar pels Reis amb la intenció de poder aprofitar millor la saturació del Marshall. Vull dir, he estat fent servir els darrers anys pedaleres multiefectes (Behringer, Vox) amb les que em programava els efectes en cada preset i així disposava en un sol click de l...

Rock des de l’Infern… l’onada de calor

 Doncs benvolguts amics, seguidors, curiosos, i lectors accidentals… Dissabte passat vaig tenir l’honor de tocar en un moto club guapíssim (Sala House 73, Mollet del Vallès) en el que vaig assistir a la cerimònia de bateig i augment de categoria d’un dels membres del Moto Club. Va coincidir a més amb una festa d’aniversari, i no hi havia millor ocasió per a que les RockerXs fossin contractades per aquesta festa. Van omplir el local membres del club, membres d’altres clubs, seguidors de les RockerXs habituals, i noves amistats fetes gràcies a les nostres activitats musicals. Evidentment, a destacar que en plena onada de calor que afectava a tota la Península Ibèrica nosaltres vam tenir el valor de tocar en local tancat i a més amb l’aparell d’aire condicionat espatllat. Com diria el meu admirat Gurruchaga en la cançó El diablo dijo no: “¡En mi vida yo pasé tanto calor!” Molt content per altra banda pel tracte rebut per part de l’organització i la feina feta com a músic. Molt agraït ...