Salta al contingut principal

L'aventura Cody i l'acústic a Cadena 100

 Benvolguts seguidors i visitants casuals:


Avui us porto una mirada retrospectiva cap una aventura musical que em va obrir moltes portes i que potser no vaig acabar valorant com devia.


En el temps en que el meu germà i jo vam gravar la demo de Prophecy "The Shadow of the Star", el que era llavors el nostre baixista, en Javi, ens va presentar a un ex-cantant seu que se'l va trobar després de molt de temps sense coincidir. El cantant era en Cody. Ell li va proposar al Javi de fer-li la música per unes melodies i lletres que portava escrites i que versaven sobre estils de Pop-rock i llatí. En Javi em va dir si volia posar les guitarres, i jo vaig acceptar encantat.


Amb en Javi dirigint la part musical ens vam posar a treballar. El mitjà de gravació va ser una workstation Roland VS840 propietat del Javi. En Javi es va encarregar també dels baixos i la programació de la caixa de ritmes i jo de les guitarres i els teclats. Vaig fer servir la Ibanez EX370, la Camps NAC1 i un teclat de joguina de la marca Yamaha. Mitjans limitats però bones intencions.



Aquella es va dir "Cody - Laberinto de Esencias"; i en Cody la va presentar amb l'ajuda del seu mànager, en David Castro, a discogràfiques i ràdios. Va ser que la demo va arribar a les oïdes del José Antonio Abellán, de Cadena 100, i li va donar l'oportunitat al Cody per anar a Madrid a fer una presentació en directe a l'hora de màxima audiència del seu programa matinal: Los Desayunos de la Jungla. I cap a Madrid ens vam anar en Cody, el mànager David Castro i jo, per fer un acústic. Ens vam preparar un parell de temes per tocar amb guitarra espanyola en directe. Recordo l'experiència amb carinyo tot i que l'actuació va ser un autèntic desastre en vista de les gravacions que vaig sentir quan vaig tornar a Barcelona.


Però aquí no va acabar la cosa. En Cody em va encarregar que l'ajudés a muntar la que seria la seva següent demo, aquesta vegada en un estudi professional. Vam preparar 3 temes nous i recuperar una bonica balada que ell tenia escrita, i ens vam ficar als estudis RecPlay de Sabadell. Allà vaig conèixer a en Ricard al qual li va agradar la meva manera de clavar les guitarres i em va passar, per altra banda, diverses feines de guitarres acústiques.


Aquesta nova demo es va dir "El Dicho de Poeta", i tenia un estil més Rock i contenia 4 temes, dos dels quals balades molt maques. Vaig posar les guitarres espanyoles i elèctriques. Un treball molt presentable que li va servir al Cody per moure's dins del món de la música, i que a mi em va servir per rebre l'oferta de part del seu mànager per formar part d'un grup de pop-rock en català, que també els portava ell, i que buscaven guitarrista per presentar-se a un concurs. Així vaig conèixer als DeNit. Com els DeNit tenien un estudi de gravació, es va formar un combo d'artistes per poder posar-nos mans a l'obra amb la nova aventura musical del Cody. Era la gravació d'un LP. 


En Cody i jo quedàvem sovint per fer les bases musicals del nou treball. Una feinada de cançons que anaven en estil de rock en castellà i que en principi es volia fer amb bateries programades. Vaig proposar en un moment de que el meu germà podés afegir-se al projecte per posar les bateries però en Cody va preferir ficar al seu company d'anteriors aventures -i bon amic nostre-, el Xavi Fu. El baix havia de venir de la mà de la persona que ens va presentar, en Javi, però finalment va entrar en el grup un noi amic del Xavi Fu que es deia Alfons. I als teclats i a la enginyeria d'estudi, en Gerard, el líder dels DeNit.

Quan estava tot el projecte plantejat amb moltes pistes gravades i, es pot dir que el teníem ja en format maqueta, és quan em vaig retirar. En realitat no sabria molt bé perquè, sí que vaig parlar amb el Cody i li vaig dir que preferia centrar-me amb DeNit; però suposo que era un moment en que realment no ho veia clar on anava a parar tot. Una llàstima, perquè després la feina es va continuar en un estudi professional de Barcelona i els va quedar molt i molt bé. Suposo que el fet que quedés tant bé és perquè el testimoni de les guitarres el va agafar l'anterior guitarrista dels DeNit, un tal David García que tocava molt bé; i a més perquè la ingenyeria i els mitjans de l'estudi eren de primera línia.


I aquí va acabar l'aventura del Cody. Poc després també va acabar l'aventura de DeNit, però d'aquesta us en parlaré en un altre moment. Per ara disfruteu del que ens ha deixat el Cody al Youtube on, tal i com em va dir, hi han algunes de les melodies que vaig ajudar a treure i, segons em va dir, hi han algunes guitarres meves i tot.



Salut i fins aviat!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

RockerXs en concert 17/07/2021

 Bon dia: Avui us porto un anunci del proper concert amb les RockerXs. Sembla que tornem poc a poc a l'activitat de directe. Us deixo les dades i el cartell Event de Facebook La comissió de festes de Les Planes en colaboración con el Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, nos ha invitado a ofreceros una tarde de Rock de verano en el Espai Pere Grau (pistas deportivas de Les PLanes).  MÚSICA AMB ROCKERXS   Dissabte 17 de juliol a les 19h vine a les pistes esportives de l’Espai Pere Grau a gaudir de la bona música!  Caldrà portar la mascareta en tot moment  S'habilitarà un espai de bar i només es podrà menjar i beure a l'espai delimitat  No es pot fumar en tot el recinte  Inscripcions a:  https://www.centresculturals.santcugat.cat/10989/acte/2448/

Samick Artist Series FV450... la Flying de tunning

 Benvolguts lectors: Fa uns mesos us parlava de la meva història d'amor amb la Samick Artist Series -sí, la Flying V de la Samick- i quin era el projecte que tenia per ella. Doncs finalment em vaig liar i la vaig portar a tunnejar. La cosa va començar amb que havia de donar-li una mica més d'ús a una reliquia dels anys 80 i 90; Com? doncs canviant l'estètica i fent-la sonar millor perquè les pastilles de sèrie no m'acabaven de convèncer. Així que vaig esperar a poder tenir capital suficient per fer les modificacions perquè... no ho sabia però pintar una guitarra no és gens econòmic. A més estava el tema del canvi de les pastilles.  Li vaig demanar al meu amic Paul Redwood que em recomanés allà on ell havia pintat la seva Epiphone Annihilator, i allà m'hi vaig anar: Tanne Bass, al barri de Sants. Allà em vaig trobar un vell conegut del Musical Europa que em va acceptar el meu projecte. I després vendre un baix Suzuki que tenia per casa sense utilitzar i aportar els m...

Primera entrada del blog

Salut penya! Només donar-vos la benvinguda i dir-vos que aniré penjant cosetes que em vagin succeïnt dins de les meves activitats musicals. Per ara us informo que he obert un apartat d’events en el que aniré posant les dates dels concerts en els que participo. Ja us avanço que amb el grup en el que estic més volcat (Les RockerXs) estem preparant una bona llista de concerts que esperem poder ampliar i moure’ns per altres comarques a més del Vallès Occidental.