El meu blog com a guitarrista. Aventures musicals, notícies sobre l'equip que faig servir, anuncis i cròniques dels concerts... en català.
Cercar en aquest blog
Estrena de video-lyric de Steelforce i presentació dels nous membres
Benvolguts amics:
ahir divendres es va desvetllar un dels misteris més grans que envoltaven la gravació del nou miniLP de Steelforce: qui era el cantant que posaria la veu a l'obra? doncs no podia ser un altre que el gran Javi Gianno.
En Javi Gianno és un gran conegut dins de l'escena Metal dels voltants de Barcelona. Aquest manresà nascut a Argentina, té una experiència musical increïble i ja va entrar en contacte amb Steelforce a la darrera etapa del grup poc abans de que quedés el projecte en dic sec. En aquella època en Gianno ens va convidar al meu germà Jordi i ami a participar en un homenatge a Ronnie James Dio fent la versió Stars amb altres músics de l'òrbita de Barcelona.
En el moment en que ens vam decidir a gravar les cançons de Steelforce per editar-les en forma d'EP oficial, ell era la persona idònia per poder posar la veu. La seva tècnica vocal, la seva habilitat innata, el talent, i la creativitat i imaginació per aquest estil de música, han estat clau per poder tenir un acabat com el que ha quedat al màster, i que ben aviat tindreu ocasió d'escoltar de seguida que el disc estigui al carrer.
La propera setmana entra en fàbrica i serà editat de manera independent. Per ara podeu fer-vos una idea del resultat amb aquest video lyric que ens ha montat el mateix Javi Gianno per poder fer la seva presentació en societat.
Per altra banda, no podem deixar d'esmentar la resta de músics que han intervingut en el disc de Steelforce.
Pel que fa als teclats necessitàvem algú que pogués interpretar teclats a l'estil Metal, que entengués l'execució d'un piano, i que ens pogués fer un solo amb l'estil Johansson (Malmsteen ò Stratovarius). Des de que vam veure a l'Ivan Tempestas amb el grup del nostre admirat Luis Blanco and the Black Angels, teníem clar que era la persona idònia per aquesta feina. Així que ell és el que ens ha posat els teclats amb un piano Kurzweil. Malauradament l'Iván no podrà ser músic de Steelforce a temps complet però ens agradarà comptar amb ell quan sigui necessari. En la sessió de gravació ens va demostrar que és un noi excel·lent, un pianista resolutiu (en una sessió li vam treure tot el suc per fer la feina que escoltareu), i un músic en general com la copa d'un pi. No és d'estranyar que el mateix Luis Blanco el tingui dins de la seva orquestra. Val un imperi.
Del baixista de Steelforce no cal explicar gaire. És el Fati, un baixista d'origen argentí que ja va estar al grup en la nostra anterior etapa i que tant ell com nosaltres ens moríem de ganes per reemprendre l'activitat. Personalment, per mi no hi havia cap altra opció al baix. El Fati, amb el seu baix de 7 cordes i la seva manera de tocar i de ser, era la persona amb la que havíem de seguir treballant.
Del meu germà Jordi poc he de dir. És tant de Steelforce com Steelforce és d'ell. Germà meu i bateria dels meus principals grups de tota la vida. Hem crescut junts com a germans i músics.
Doncs aquesta és la presentació del grup Steelforce. Us agrairia que poguessiu seguir al grup a les xarxes socials i doneu el vostre suport al grup adquirint el nostre disc si us agrada. Esperem en una setmana poder tenir la data fixa per començar a comercialitzar el CD i ja sigui en format físic o per Bandcamp el podeu adquirir. Per ara, no us perdeu el video-lyric.
Benvolguts lectors: Fa uns mesos us parlava de la meva història d'amor amb la Samick Artist Series -sí, la Flying V de la Samick- i quin era el projecte que tenia per ella. Doncs finalment em vaig liar i la vaig portar a tunnejar. La cosa va començar amb que havia de donar-li una mica més d'ús a una reliquia dels anys 80 i 90; Com? doncs canviant l'estètica i fent-la sonar millor perquè les pastilles de sèrie no m'acabaven de convèncer. Així que vaig esperar a poder tenir capital suficient per fer les modificacions perquè... no ho sabia però pintar una guitarra no és gens econòmic. A més estava el tema del canvi de les pastilles. Li vaig demanar al meu amic Paul Redwood que em recomanés allà on ell havia pintat la seva Epiphone Annihilator, i allà m'hi vaig anar: Tanne Bass, al barri de Sants. Allà em vaig trobar un vell conegut del Musical Europa que em va acceptar el meu projecte. I després vendre un baix Suzuki que tenia per casa sense utilitzar i aportar els m...
Bon dia a tothom qui llegeix aquest blog o s'hi troba per casualitat buscant coses de guitarristes en català. Avui deixo les meves aventures musicals bohèmies i us faré una petita review sobre un pedal que pot donar molt de joc com és el Behringer FX600. Va, ara direu "bah! Behringer... basurilla!"... a veure, Behringer ha posat a l'abast de tothom tecnologies que no es podem permetre totes les butxaques. Òbviament hi ha una diferència en qualitats i acabats, que més tard veurem, que justifiquen els preus que ofereix Behringer, però d'altra banda hi han molts professionals del so i la música que s'han decantat per un o un altre article Behringer al menys algun cop a la vida. El pedal pedal el vaig demanar pels Reis amb la intenció de poder aprofitar millor la saturació del Marshall. Vull dir, he estat fent servir els darrers anys pedaleres multiefectes (Behringer, Vox) amb les que em programava els efectes en cada preset i així disposava en un sol click de l...
Doncs benvolguts amics, seguidors, curiosos, i lectors accidentals… Dissabte passat vaig tenir l’honor de tocar en un moto club guapíssim (Sala House 73, Mollet del Vallès) en el que vaig assistir a la cerimònia de bateig i augment de categoria d’un dels membres del Moto Club. Va coincidir a més amb una festa d’aniversari, i no hi havia millor ocasió per a que les RockerXs fossin contractades per aquesta festa. Van omplir el local membres del club, membres d’altres clubs, seguidors de les RockerXs habituals, i noves amistats fetes gràcies a les nostres activitats musicals. Evidentment, a destacar que en plena onada de calor que afectava a tota la Península Ibèrica nosaltres vam tenir el valor de tocar en local tancat i a més amb l’aparell d’aire condicionat espatllat. Com diria el meu admirat Gurruchaga en la cançó El diablo dijo no: “¡En mi vida yo pasé tanto calor!” Molt content per altra banda pel tracte rebut per part de l’organització i la feina feta com a músic. Molt agraït ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada